Llet, llet, llet i fractures d’ossos.

Llet de vaca

Segons un estudi publicat en el British Medical Journal* (BMJ) el dia 28 d’octubre un consum elevat de llet en homes i en dones no és garantia d’un risc menor de fractures, és més, s’associa a una taxa més alta de mortalitat.

Aquest comportament observat amb el consum de llet de vaca però, no s’observa amb la mateixa intensitat, en el cas del consum de productes fermentats com el iogurt I el formatge, això es relaciona, en part, a l’alta quantitat de lactosa i galactosa, sucres senzills continguts en la llet de vaca i que contenen amb menys concentració els productes fermentats.

No obstant això cal provar aquesta causalitat a través de nous dissenys experimentals,.

Ara bé, aquestes dades, també han qüestionar la validesa de les recomanacions de consum d’altes quantitats de llet per prevenir les fractures òssies

*BMJ 2014;349:g605

http://www.bmj.com/content/349/bmj.g6015


Llet de soja, bona alternativa a la llet de vaca?

Llet de soja

Hi ha molta gent que per diverses circumstàncies ha deixat de prendre llet de vaca i s’ha passat a la llet de soja.

Però, què en sabem d’aquest aliment? Com s’el·labora ? Què ens aporta?

La soja és un aliment ric en proteïna vegetal entre altres nutrients. I la llet de soja no és res mésque soja  triturada en aigua calenta, liquada, filtrada i envasada. En aquests liquats de soja que trobem al mercat, la soja és crua. Vindria a ser com un liquat de mongetes o cigrons. Per axò cal que aquesta llet de soja abans de consumir-la es faci bullir, cal coure-la bé per tal que el cos en pugui assimilar bé els seus nutrients i no tingui efectes colaterals com ara flatulències o mals de ventre, tan comuns en els llegums. Com a mínim cal fer-la coure uns 10-15 minuts.

Així mateix a l’hora d’escollir una llet de soja cal que tinguem en compte diverses coses. Primerament ens hem d’assegurar que sigui llet de soja de cultiu ecològic, per evitar introduir al nostre organisme soja transgènica i segonament, hem de considerar els additius que s’hi afegeixen per transformar-ne el gust, com ara sucres, xarop d’atzavara, calci o cacau que aporten gustos i nutrients addicionals. Llegiu bé les etiquetes i escolliu a poder ser la llet de soja menys processada.

I ja per acabar tingueu present que no se n’ha d’abusar, un consum moderat dins d’una dieta variada ens permetrà gaudir-ne i no perjudicarà el nostre organisme.

De totes maneres la llet de soja tan sols és un exemple de la diversitat de llets vegetals del mercat. Atreviu-vos amb la llet d’arròs, de civada, d’ametlles, d’espelta o de kamut que tampoc contenen colesterol ni lactosa.

En parlem en una propera ocasió.

I si teniu qualsevol dubte consulteu-me a elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Anna