Greixos i proteïnes, les claus de la sacietat

Segons el Diec2, sacietat es defineix com l’estat de qui està sadoll. Sadoll, en aquest mateix diccionari, es defineix com a tip o que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit.

Partint d’aquest terme entenem que la sacietat ens permet regular allò que ingerim i per tant els nostres àpats diaris.

I el què vull explicar-vos en aquest article és com es regula aquesta sacietat a nivell fisiològic perquè això té a veure amb el tipus de nutrients que formen part de la nostra alimentació i per extensió es podrà comprendre un dels motius pels quals la dieta cetogènica permet, entre altres coses, dur a terme un control acurat de la ingesta alimentària.

Com es regula la ingesta? Quins són els indicadors de la sacietat?

En el control de la ingesta intervenen senyals hormonals i neuronals entre el tracte digestiu i el sistema nerviós central on hi ha els centres de regulació de la ingesta.  Un dels mecanismes  d’actuació d’aquestes hormones es fa a través de la circulació sanguínia i permet l’activació els receptors de l’hipotàlem i el bulb raquidi. A banda, també,  s’estableix una regulació de la ingesta a través de les fibres vagals  que surten del tracte digestiu i que arriben al bulb raquidi

Entre les hormones reguladores anomeno la insulina, el GLP-1, el GIP, la ghrelina i la CCK. Aquestes hormones secretades en el tracte intestinal comuniquen l’estat de l’aparell digestiu al sistema nerviós central (SNC) i aquest emet odres per deixar de menjar o estimular la ingesta d’aliments.

Un pas clau en la digestió i en el control de la ingesta és el buidat de l’estomac. El buidat de l’estomac depèn, en gran part, dels senyals de retroalimentació que rep des del duodè, la primera porció de l’intestí prim. Aquests senyals són: el reflex entero-gàstric i les hormones secretades que actuen per disminuir el ritme de buidatge quan:

  • hi ha molt volum per digerir
  • la massa a digerir és excessivament àcida o molt rica en greixos i proteïnes
  • altres raons de concentració d’electròlits

Tenim doncs que tan les proteïnes com els greixos  fan més lent el buidatge de l’estomac i per tant també la digestió i això fa que la ingesta d’aliments sigui més espaiada.

Vist això podem deduir que els aliments rics en proteïnes i greixos tenen un efecte saciant.

En els propers articles parlaré del metabolisme de la dieta cetogènica i també dels tres macronutrients necessaris per la vida: greixos, proteïnes i carbohidrats.

Bibliografia de referència

González, C. (2015). Evaluación de la saciedad, índice glucémico, carga glucémica, índice insulinémico y hormonas gastrointestinales en panes de diferente composición y procesado. [Tesis doctoral, Universidad de Granada]. digibug.ugr.es

Guyton, A.C. (1995). Tratado de Fisiología Médica. Mc. Graw-Hill-Interamericana. Madrid


Transgredint els meus límits. La dieta KETO

El meu esperit inquiet i la meva ment àvida de coneixement m’han arrossegat irremeiablement fins a la dieta cetogènica o dieta #keto

M’he passat dies i nits mirant videos, llegint articles i llibres com el del Carlos Stro amb informació contrastada i fiable que desafia l’status quo de l’alimentació actual i qüestiona les grans corporacions que ens volen fer passar pel tub.

M’he dedicat a buscar informació amb sentit comú, coherent i que s’adiu amb la meva manera de pensar i viure.

La jo d’ahir és diferent a la jo d’avui i l’Anna d’avui és diferent a la de demà. Afortunadament adaptar-me a les circumstàncies canviants és un dels meus forts i és aquesta flexibilitat la que em permet aprendre, crèixer com a persona i adaptar-me als nous temps. A res em tanco, ans el contrari, m’obro al món de les possiblitats i als nous coneixements.

Un dels primers llibres que va ocupar la meva biblioteca personal fou un llibre d’alimentació: “Los alimentos que curan”. Ja en aquella època d’adolescència el benestar i els bons hàbits alimentaris eren la meva prioritat.

La llicenciatura de biologia, el màster en nutrició i els nombrosos cursos sobre cuina i hàbits saludables m’han donat una base molt sòlida de coneixements en el camp de la salut alimentària, que mai he donat per tancada.

Com més llegeixo, estudio i contrasto informació més puc evolucionar i no caure en l’estancament del món dels prejudicis o en idees perennes que la societat ha assumit com a “veritats absolutes”.

Obrir la ment i experimentar, això és el què estic fent.

He començat la dieta keto i aquí us aniré donant detalls i us explicaré els coneixements que vaig adquirint sobre la dieta en si i sobre com em sento.

És el començament d’una aventura compromesa amb el meu benestar i amb el que em mou constantment; ser-vos útil i ajudar-vos amb els vostres camins personals de recerca de la vostra salut i equilibri.

I ara, per començar i com a curiostat, us presentaré el café “Bulletproof“, un cafè que a mi em va sorprendre molt i que ve a ser el cafè “insignia” de la dieta keto.

La primera vegada que en vaig sentir parlar em va sobtar molt. El fet de barrejar cafè i mantega no havia entrat, encara, en els meus esquemes mentals però us ben asseguro que després d’uns dies de prendre’l la perspectiva és totalment diferent, només cal obrir la ment.

Ingredients:

Cafè de qualitat tipus americà o de cafetera italiana

15 grams de mantega de llet de vaca de pastura o ghee

15 grams d’oli de coco

I tot ben batut de manera que les gotes de greix quedin emulsionades amb el cafè creant així una beguda amable, sedosa i reconfortant que us saciarà durant hores.

A gaudir-lo!

El proper article us explico això de la sacietat.